Mirall, mirallet

En aquesta imatge em veig  al mirall, veig el meu reflex, veig un canvi de posicions, un món a l´inrevés, i un jo canviat. Puc considerar que aquest sóc jo? Si el mirall reflecteix el que veu a l’inrevés, potser també pot veure els meus sentiments i canviar-los, potser el meu reflex té una personalitat contrària a la meva, però, qui sóc jo? Realment, el futur és l’únic que ho pot decidir, o potser, jo només sóc el present, la meva realitat, qui sap... I si el mirall em digués qui sóc, em mentiria? Ja que ho gira tot a l’inrevés, per tant, si em parlés i em digués que sóc una mala persona, m’estaria mentint o simplement dient-me la veritat, perquè, i si ell és la realitat i jo el mirall, llavors, no seria jo qui hauria de canviar les coses, i ell no m’estaria mentint, només em diria la seva realitat perquè jo la inverteixi. Però, mirall, de quin color ets? Ets del color de les coses que veus, o potser ets del color del teu mineral, o del color que vols que et vegin... Mil dubtes sobre tu volten arreu, però una cosa és evident, sempre que et miro, estic dins teu.

Per Joan Manel Finestres