Patinatge sobre gel

el dia de Carnaval, vam anar a patinar sobre gel per a celebrar aquest dia de festa continuada. En aquest vídeo podreu veure les nostres habilitats (només en alguns casos...).

Fotografia al mirall

M’he fet una fotografia a mi mateix  al mirall, a la fotografia surto jo, però amb una diferència: Està tot al revés. Però no al revés en el sentit que els peus estan on hauria d’estar el cap, al revés en el sentit que la mà dreta està on hauria d’estar la mà esquerra. També es veu un flaix que simbolitza l’esplendor del mirall. El que hi ha el mirall és la meva imatge,però més que ser jo, podria ser una il·lusió òptica, i al mirall no hi ha ningú.

Per Vicente Esteve

El mirall

Es pot verificar que el reflex del mirall es cert? O som nosaltres que ens imaginem i creem una imatge falsa de nosaltres? Aquest tema em va fer pensar molt, perquè ningú ens assegura que el reflex del mirall sigui cert ja que potser el nostre cervell crea una falsa aparença de nosaltres i ens veiem així al mirall , si realment hi hagués una copia exacta de nosaltres mateixos al mirall, no es veuria tot igual? És a dir, ens tindríem que veure sempre igual ja que no canviem d’un dia a l’altre. Un altre tema que es veu a ull nu, és: perquè si per exemple, davant del mirall, aixeques la mà dreta al reflex del mirall ens dona una imatge de com si aixequéssim la mà esquerre? Crec que els miralls amaguen algun misteri que nomes els creadors dels miralls saben, és un misteri més del món. Realment, el mirall ha sigut creat o ha sigut descobert? No crec que tots els objectes d’avui dia hagin sigut creats pel home.

Per Rami Travé

Mirall, mirallet

En aquesta imatge em veig  al mirall, veig el meu reflex, veig un canvi de posicions, un món a l´inrevés, i un jo canviat. Puc considerar que aquest sóc jo? Si el mirall reflecteix el que veu a l’inrevés, potser també pot veure els meus sentiments i canviar-los, potser el meu reflex té una personalitat contrària a la meva, però, qui sóc jo? Realment, el futur és l’únic que ho pot decidir, o potser, jo només sóc el present, la meva realitat, qui sap... I si el mirall em digués qui sóc, em mentiria? Ja que ho gira tot a l’inrevés, per tant, si em parlés i em digués que sóc una mala persona, m’estaria mentint o simplement dient-me la veritat, perquè, i si ell és la realitat i jo el mirall, llavors, no seria jo qui hauria de canviar les coses, i ell no m’estaria mentint, només em diria la seva realitat perquè jo la inverteixi. Però, mirall, de quin color ets? Ets del color de les coses que veus, o potser ets del color del teu mineral, o del color que vols que et vegin... Mil dubtes sobre tu volten arreu, però una cosa és evident, sempre que et miro, estic dins teu.

Per Joan Manel Finestres

Aquesta és una fotografia meva, que m’he fet jo a casa meva. No es més que una persona reflectida al mirall, encara que tot estigui al revés. Quan dic al revés no vull dir que les cames estiguin a dalt, i el cap als peus, sinó que el braç dret està on hauria d’estar el braç esquerre. Per molt que surti jo, no crec que sigui del tot jo, perquè pot ser que fins i tot no existeixi, que sigui una il·lusió. En la imatge es pot veure una noia feliç i que no tingui ningun problema, però, com he dit abans, no és exactament com és en la realitat, pot ser que sigui una il·lusió. Només sóc jo reflectida al mirall. 

Per Camy Moria

El mirall

Avui en dia és comú mirar-te al mirall. Sempre vols saber com et veus. Si estàs ben arreglat, ben pentinat, etc... Però com et mostres davant el mirall. Potser sonrius però per dins estàs trist i crees una realitat falsa davant del mirall. Crees una realitat on ets feliç i si és mentira. El mirall és un reflex que tu crees. Si tu estàs trist i vols autoconvèncer que ets feliç sonrius i el teu rostre somriu al mirall. El reflexe mostra com ho crees però mai mostrarà com estàs en realitat. És un reflexe que farà tot el que facis des de l’altre costat. Quan no estàs al mirall el reflexe s´esvaeix. 

Per Alexandra Antonin

Una persona desconeguda està plantada davant meu. És una noia jove (que sembla de 16 o 17 anys), alta, prima i amb cabell castany fosc i rissat que em mira amb els seus ulls marrons i profunds sense cessar. Va vestida formalment amb peces més aviat fosques i alguns accessoris, com un anell, un collaret o arracades, per tant, segur que va a algun lloc especial. On anirà? Amb qui hi anirà? El seu somriure destaca entre les seves faccions i mostra unes dents blanques i brillants i plenes de rialles durant tota la seva vida. Què hi amaguen? Quants somriures com aquest haurà regalat? Sembla una persona alegre i amb ganes de menjar-se el món, plena de felicitat i històries fantàstiques que comparteix amb els seus familiars i amics. Quines són, les que haurà viscut? I quines li faltaran per viure? Tan sols ella ho sap.

Per Clara Salvatella

Reflexions

Un mirall hauria de ser el nostre millor amic, ja que se suposa que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos més que a ningú, o això diuen... Però la majoria de les vegades que ens mirem al mirall, no ens agrada el que veiem.

En un mirall, igua que amb una fotografia, la realitat és reflectida. Nosaltres generalment intentarem canviar el que veiem, normalment la nostra aparença o el que veiem a la foto . Pots preguntar a una noia que està intentant perdre una mica de pes i ella estarà d'acord; a tots ens agradaria que les coses fossin una mica diferents en les nostres vides. I mentre que alguns que el volen, intenten i aconsegueixen el canvi desitjat, alguns (com jo) acaben per acceptar que la realitat és la que és. Constantment tenim un mirall amb nosaltres, perquè el que veiem és el que, amb poques excepcions, nosaltres mateixos fem passar.

Mirant el mirall, també podem intentar canviar el que pensem o el que sentim. Quan plorant, trobaré un mirall per veure com de “lletja”  sóc quan estic trista i la idea que el món ha de veure una altra persona infeliç, m'obliga a deixar de plorar. Tots podem fer infinites reflexions interiors sobre nosaltres mateixos quan ens mirem al mirall, només volent canviar el que som.

Sempre es pot tractar de trencar el mirall perquè no t'agrada el que veus, però si mires cap enrere, la realitat encara estarà allà i si no iniciem nosaltres el canvi, la realitat sola no canviarà.

Per Ana Luísa de Liz 

Mirall: invent o descobriment?

Un dels recursos que han tingut les històries de por ha sigut el canvi de personalitat d’un individu per la d’un mirall que segons l’aspecte físic, és completament igual a l’original. Però, serà això veritat? Potser el mirall no és un descobriment, sinó un invent. Sabeu la diferència entre descobriment i invent, no?

Mentre que un descobriment és simplement demostrar una cosa ja existent, un invent és un objecte ideat des del no res. Probablement el mirall no tingui com a única funció la de reflectir la nostra realitat, és possible que també existeixi un altre món darrera d’aquest, com l’escena de “los Hermanos Marx” entre Groucho i Harpo. En aquell cas no havia mirall entre els dos grans actors, però a lo millor pot ser semblant el funcionament real del mirall.

A mi m’agrada el Japó, però al de l’altre costat suposo que li agradarà la Xina. Mentre que jo estudio, ell estarà al carrer, fent gamberrades... No sé, em sembla que estic trobant un munt de reflexions d’un tros de material, però a vegades està bé parar-se a pensar en altres possibles funcions dels materials quotidians.

Per Nicolás Gallardo Zamora